divendres, 9 d’agost de 2019

Sisena etapa: De Machermo a Gokyo




Aquest matí, el cel era blau i net. El sol escalfava com un dia de tardor a casa nostra i ens deixava veure les muntanyes nevades que envolten Machermo. La pluja d'aquesta nit ha deixat un prat lluent com si a la punta de de cada fulla hi hagués fet caure un brillant. M'he quedat encantada observant com el sol els feia girar i els segons m'han anat passant.

Per sortir d'aquesta poble hem d'agafar un camí que puja molt vertical, de seguida remuntem cent metres. Les primeres passes em costen moltíssim però les guspires de la gespa em fan tenir el els ulls ben oberts i el cap ben despert. Quan som a dalt de tot, el camí planeja, es deixa fer fàcilment. Mentre recuperem la respiració i contemplem els set mils nevats un aire suau em fa arribar l'aroma de la canyella. M'aturo en sec, gairebé provocant un xoc múltiple amb els companys que tenia al darrere, i començo a buscar com una boja la meravella que acaba d'entrar pel meu nas. Comprenc que no pot ser canyella però l'olor és tan forta que m'ha deixat estabornida. En Kamin m’assenyala amb el dit la planta i em fa saber que olorar-la provoca mal de cap. És impossible! Penso. La planta té un color molt desafortunat i la forma és encara més desagradable. Com les sirenes d’Ulisses, em ve al cap. Giro cua i continuo caminant.

Al cap de poca estona veiem un cartell que ens diu que Gokyo està a tres hores. És on passarem aquesta nit. Demà ens espera el primer cim, el Gokyo Li. Aquestes tres hores s'han fet molt dures. Després d'anar remuntant uns dos-cents metres al costat d'un riu que no deixava de bramar, el temps se'ns ha girat en contra. Ha començat a tapar-se molt ràpid. Els núvols han caigut sobre nostre tan ràpid que hem deixat de veure el sol i el camí del davant. La temperatura ha baixat cagant llets i per primera vegada he sentit una bufetada que m'ha deixat del revés. A gairebé 4800 metres la llufa que portava era tremenda! La Marisa em demana que parem. M'aturo i em quedo com un pal, sense dir ni ase ni bèstia. Ens hauríem de posar el plumes Núria, em diu. M’abrigo amb tot el que tinc. De mica en mica anem agafant temperatura. Sento cantar uns ocells que semblen gavines, sóc a la platja, penso. Pregunto a en Kamin si queda gaire i em diu que no, quan veiem el tercer llac ja hi som. Hem passat pel costat de dos llacs preciosos d'un color blanc turquesa. L'aigua era tan espessa que semblava que s'hagués de congelar. Ja veig el tercer llac i al costat una porta feta de pedres i banderes nepaleses. Som a Gokyo.

Al costat d'un llac amb una aigua gelada i turquesa agafo aire profundament, omplo els pulmons fins que em diuen prou. Miro la Marisa. Ho hem aconseguit. Aquesta nit el cel serà encara més fosc però a terra l'aigua de 4800 metres serà tan clara com el cel d'aquest matí.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada