dimarts, 6 d’agost de 2019

Tercera etapa:Aclimatació a 3880





En Kadmi fa deu anys que treballa de guia. Amb només trenta anys, la seva experiència és increïble. Assanyali la muntanya que assanyali sempre sap dir-me quina és i a quina alçada està. A vegades, me'l trobo amb la mirada perduda en algun punt de les muntanyes que tan coneix, i se li fan uns ulls rodons i grans, i observa segur de si mateix, com si sabés com seran els dies que vindran.

Avui hem fet aclimatació. De 3550 hem pujat fins a 3880, a l'hotel més alt del Nepal. Segons tinc entès, s'hi han fet varis rescats perquè el mal d'alçada ha sorprès a més d'un. A la terrassa de l'hotel les vistes són espectaculars, pots contemplar l’Everest mentre fas una infusió calenta. Quan arribem a dalt, la Marisa i jo ens fem una abraçada, un repte més aconseguit. El meu màxim era 3174. Cada dia és un nou rècord per mi. Anem a la terrassa de l'hotel, i quan sortim a fora, les úniques vistes que tenim són les de núvols i núvols tan blancs que fa mal d'ulls. Em fa molta ràbia perquè intueixo que les vistes han de ser espectaculars, però avui no pot ser. Ràpidament pregunto a en Kadmi si creu que podrem veure aquestes vistes sobre algun dels tres pics a 5500 que hem de fer. Em diu que sí però no m'ho diu amb la mateixa seguretat que quan observa les seves muntanyes.

Després d'una infusió anem cap a Khumju, un poblet on hi ha un temple budista i on hi tenen momificat el cap del Yeti, un animal que fa molts anys va atacar el poblat i va matar 80 persones. Per arribar-hi, baixem uns dos-cents metres per un camí molt fàcil i molt ràpid. Arribem a khunju, anem cap al temple budista.

Em descalço les vambes i les deixo a l'entrada. El temple no té porta. De dalt el sostre a baix hi ha despenjada un mena de cortina granate i taronja. El tacte és suau i agradable. Sóc a dins. Mai havia vist tants colors. El món els ha deixat anar tots junts i de cop. La sala és plena de llibres sagrats. Alguns tenen més de cinc-cents anys, són del Tibet. En Kadmi és budista. Ens demana que ens posem enmig de la sala. Comencem a resar. Ens ensenya com ens hem de posar i els gestos que hem de fer. Descalça i sobre un terra gelat reso davant del seu Guru. Una pau immensa entra dins meu i demano dues coses al temple: salut i una vida plena de significat. 

1 comentari:

  1. Llegiria aquest post mil vegades mes. Es el millor de tots !!

    ResponElimina