Falten deu minuts per dos quarts de cinc del matí . El despertador encara no ha sonat però ja estic desperta. A fora és tot fosc. Em quedo dins el sac deu minuts més fins que soni. Els vidres de l'habitació s'han entelat. Em fa molta mandra sortir, fa molta fred. Els últims minuts dins dels sac són els millors, tota l'escalfor acumulada queda atrapada fins que baixo la cremallera i la deixo sortir. Avui fem el primer cim, el Gokyo Li, un 5357. Hem quedat amb en Kamin per esmorzar a tres quarts de cinc. Avui comencem a caminar a les cinc. Sona el despertador.
El Gokyo Li es veu des del poblat. És un cim alt però molt fàcil, com diria el meu amic Edu, és un cim de vaques, no té res. A dos quarts de sis comencem a pujar. El camí és dret, 600 metres en tres quilòmetres. Pugem molt a poc a poc, com ens han aconsellat, a pas d’avi coix. El desnivell i els metres es van notant a cada respiració que fem, el meu primer cim és fàcil tècnicament però l'alçada ningú me la treu. Avui em sento molt bé, les pulsacions són normals. Pujar lentament em va molt bé. El Gokyo és ple de pedretes amuntegades una sobre les altres, igual que les fites. A la meitat del camí comencem a veure el cim amb totes les banderes tibetanes que van de punta a punta. Amb una hora més ens plantem a dalt del cim, a 5357 metres, el meu primer cinc mil. Ens abracem amb la Marisa, ho hem aconseguit. Les vistes són increïbles.
Quan baixem del cim anem cap Lodge a buscar les coses. Encara ens queden tres hores per arribar a Drangnan. Hem de travessar un glacial que està sobre de Gokyo, des del cim el veiem de punta a punta. Pugem per un corriol estret, de sobte és sota els nostres peus. És un glacial impressionant però gairebé està desfet el gel, és una barreja de rocs i de gel. El camí està marcat per fites, és molt fàcil. Se senten de lluny com cauen les roques, fa molta impressió. Pregunto a en Kamin si ens podrien caure les que tenim al costat, em diu que sí, aha… Faig cara de.. Molt bé… Doncs toquem el dos que el tres ja és fora. Travassem tot el glacial. Quan comencem el camí que ens durà al poblat se'ns posa a ploure amb força. Deixem de parlar. No sento res, només les gotes que cauen amples damunt meu.
Al cap d'una hora arribem al poblat. Entrem a un Lodge que tot just s'està construint. El poblat és a tocar de dues muntanyes que arriben als 6mil metres, són tan altes que he de tirar tot el cap enrere per veure'n el final. Vaig a dormir amb la feina feta. El primer cim a la butxaca. Demà ens toca la ruta més dura de totes, travessar el Chola pass i el seu glacial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada