“El millor que podria fer és matar-me”. Una gota de llum descobreix el
rostre lleig d’una dona mal vestida, amb poc estil. El món no està fet per
contemplar la lletjor, no en sabem. Fa massa anys de les dones de Rubens. Som
incultes. Saps que els cabells blancs et cobreixen d’atractiu. Quan em mires, el
dolor de les arrugues a la teva pell són sexe, passió.
Quan vaig a Sant Salvador a passejar la Chiara, passo per davant d’un bar
amagat. Té unes taules a fora, no gaire ben parades. Sempre penso que no hi
entraria mai, no m’agrada gens l’aspecte, tot i que endevino que intenten
agradar. Són lletges. Mal vestides. Amb poc estil. De tant en tant canvien les
tovalles però segueixo sense ganes d’entrar-hi i potser m’equivoco. Sóc una
inculta de taules parades, potser sí. No hi entraré.
La dona lletja segueix amb un monòleg sota la llum. Al seu costat,
asseguts, tres joves demanen una copa. L’acordió en forma de hac és el millor
escenari que he vist fins ara. El que més m’agrada és la senzillesa, fer anar
la imaginació, em recorda a Sit del
Tricicle . Sóc lletja és una obra de
tres professionals: Sergi Belbel, Jordi Sánchez i Òscar Roig; la representació,
de Teatre 8. És una bona aposta, gens fàcil.
Nereida Gras, la Lletja, ha entrat molt bé. Els seu personatge no varia
malgrat els múltiples escenaris als quals apareix. Els que sí el varien són els
altres tres actors. Aviat descobreixo la meva preferida. Cristina Casanova
comença com a noia del bar i m’agrada. El canvi d’escenari és un pèl lent però
mereix l’espera. En Samuel Guasch, el guapo,el ric i el famós és entrevistat
per actors que fan de públic. Els canvis així donen molta vida a l’actuació i
no deu ser gens fàcil. Porteu moltes hores d’assaig a sobre, es nota. No vaig
poder reprimir un “bravo” al final de l’obra. Us he puntuat amb el màxim número
permès! M’heu fet gaudir!
En Samuel és fals i snob. Atrapat en el món superficial de les aparences,
acabarà veient que la única sortida és la mort, allò que el farà descansar per
sempre. L’educació que ens donen ens fa lliure o esclaus. En Raül té molt
clar els seus valors, ni ric ni famós com en Samuel. La representació d’aquest
personatge és definitiu per veure què li passarà a Samuel. El nas gros,
imperfecte de Samuel serà una part del tot, representarà l’esteticisme, com la
bellesa ens pot fer infeliços, com ens pot enfonsar al buit fins a ser éssers
irracionals.
Quan és l’hora de l’entrevista, està clar que l’aparença guanya terreny, i
qui digui que no menteix. Les dues aspirants: Clara Roger i la Lletja. Han de
dir tres animals que els agrada. Ja us podeu imaginar, la Clara en surt ben
parada, la Lletja diu: camell ( com et veus) rinoceront ( com et veuen) i mula
( com ets en realitat). Ni amb la psicologia aconseguim parcialitat, aquests
tres animals moltes coses positives deuen tenir, però només veiem l’aspecte
físic. És una de les escenes més divertides, molt ben preparada. La Lletja no
aconseguirà la feina però en traurà una amiga que se sent culpable. La Clara
acabarà assassinada. S’aprofitarà de la innocència i la debilitat de la Lletja.
La Clara farà treure l’assassina en sèrie que duu a dins la Lletja.
No podia faltar una escena de sexe. En Samuel surt amb l’americana mal
cordada. Té una cita amb una noia a qui utilitza i enganya només per tenir-hi
sexe. La noia, a canvi, li regala veritat. Si un s’aprofita de coses terrenals,
sexuals, l’altre farà el mateix. Samuel es ferit pel seu nas un altre cop. La
noia el discrimina per tenir el nas gros. Una pau molt justa. Ens farà lliures
o esclaus.
Per molt que s’operi en Samuel, ha arribat a dalt de tot. És tan perfecte
que és infeliç. Al final de l’obra el veiem vestint desapercebut. Ja no pot
recuperar la vida que podia haver tingut si no s’hagués deixat endur per l’aparença.
L’escena que acabarà amb la seva vida és quan es troben amb la Lletja. La bella
i la bèstia. Ella té el que ell necessita. La mort és la solució. La mort de la
bellesa. Al final s’imposa justícia.
D’aquesta relació d’amor odi en neix un fill a qui la Lletja ofega quan
neix. És la bellesa del seu pare. L’assassina de la bellesa no deixa res viu.
La societat l’ha creada, la mateixa que la destruirà. Sí, l’educació ens farà
lliures o esclaus.