dilluns, 12 d’agost del 2019

Novena etapa:De Jongla a Laboche





Són les cinc del matí. No tinc més son. La jornada d'ahir ens va deixar a tots esgotats i vam anar a dormir molt aviat. Potser és que ja he agafat el ritme. A fora es comença a fer clar. Miro per la finestra, sembla que el dia és molt clar. No m'ho penso, em vesteixo, agafo el mòbil i vaig a fer fotos. No hi ha ningú despert. Surto a fora. Quedo impressionada. Mai havia estat tan aprop d'un cel tan clar. Pujo una petita muntanya que està al costat del Lodge. Dec estar a 5000metres. El sol només  escalfa les puntes de les muntanyes que es deuen alçar a 7mil metres. És tan clar el cel i el sol és tan intens que mirar la neu fa mal d'ulls. Estic completament sola. Tothom dorm i jo sóc aquí dalt. Una vegada més,tanco els ull i respiro profundament l'aire de l’Himalaya i quan els obro no em puc creure el que veig. No m’importaria gens viure aquí.  

Avui el camí serà molt fàcil. Tres horetes de trekking i uns 250 metres de desnivell ens portaran fins a Laboche a 4900metres. Avui estic cansada, no tinc ganes de caminar però les vistes ens acompanyen. Quan arribem al poblet i entrem al lodge sentim bones notície. Un grup de nois que parlen castellà i català ens diuen que d'aquí a dos dies al cim del Kalopathar hi haurà un temps espectacular que tindrem sort i podrem veure l’Everest.

Per primera vegada en tots els dies de trekking tinc la sensació que avui hem menjat molt. Ho necessitàvem. El menjar d'aquí m'agrada molt. Des que ha començat el trekking que no he menjat carn. M’alimento de plats tibetans boníssim com ara el pa amb mel, pancakes, noodles amb vegetals i arròs que el fan boníssim, a vegades amb curri a vegades amb ou… cada dia bevem mínim de tres a quatre litres d'aigua i l'alcohol des que vam començar el viatge no l'hem tocat. Per sort no hem tingut cap problema amb els aliments.

Avui al lodge de Laboche hi ha molta gent, sobretot nord-americans que lluiexen la seva bandera en alguna banda de la roba. La Marisa i jo som les úniques noies. Es nota que som aprop del camp base de l'Everest. Hem afegit un dia més de trekking per poder anar més tranquil·les i potser fins i tot per acostar-nos també al camp base.  

1 comentari:

  1. No tens ni idea les ganes que transmets per anar aqui on sou. Bandarra!!!

    ResponElimina