dilluns, 5 d’agost de 2019

Segona etapa: De Monjo a Namche Bazaar




Monjo és un poblet del Khumbu situat a 2835 metres. A les sis de la tarda hi comença a caure un sol tebi que s’amaga entre les muntanyes i els núvols del matí que havien sigut els més espessos ara és trenquen, es desfan i vessen cap avall sense pressa fins que aconsegueixen tocar les cases. S'ha fet de nit i la temperatura ha caigut precipitadament. La pluja que cau és molt fina però no ha deixat res sec, està a sobre tots els teulats del petit poblet i l'ha deixat molt fred.

La nit i la pluja s'han ficat dins el meu sac de plomes i no aconsegueixo agafar el son. El noi que me'l va vendre em va aconsellar ficar-m’hi nua perquè així el cos entre en contacte amb les plomes i s'escalfa més ràpid. Em trec la roba i m'hi torno a posar esperant que el canvi sigui ràpid. Sona el despertador. Són les sis del matí.

La Marisa i jo demanem una truita amb formatge i un pancake de poma i mel per esmorzar. Ens esperen 7 quilòmetre i 750 metres positius fins a arribar a Namche Bazaar situat a 3450 metres. El dia s'ha endut la fred i la pluja. Sota un cel blau i clar comencem a caminar.

El paisatge ha canviat. És d'un verd tan viu que sembla que tot s'hagi fet aquesta nit, a corre-cuita, mentre dormíem. La pujada és dura però tinc el cap a tots els llocs menys en l'esforç que dedico per anar sumant els metres que em queden. Fem una parada. Veig el guia que s'aparta del camí i somriu. Ens demana que hi anem. M'hi acosto. El bosc espès obre una clariana i enmig de dos arbres de fulles grans i amples l’Everest flota sobre una massa de núvols blancs. Se m'obre la boca i l'aire m’entra a dins com si fos l'última vegada. No imaginava veure'l així per primera vegada. De tan lluny i tan a prop alhora. El vent mou les fulles i cauen les gotes com si els arbres haguessin respirat.
El camí fins a Namche Bazaar és salvatge, tot està on ha de ser. El nostre guia ens demana fer un descans. Parem. Veig el portejador que esbufeja i somriu alhora. És molt jove, només té vint anys. El clima que s'ha creat en només dos dies és espectacular. En anglès o en castellà ens fem entendre fàcilment i riem molt.



Estem a punt d'arribar. Veiem el poble a tocar però encara ens queden 15 minuts. Demano al meu grup que segueixin sense mi un moment, em vull parar a fer una foto. Camino més ràpid per atrapar-los, i de sobte, després d'una corva molt tancada a la dreta, Namche Bazaar s’obre davant meu tan gran i amb tanta força que em colpeja i em deixa alguns segons sense moure’m. És plena de colors i formes que mai havia vist. De dins les altes muntanyes surt l’aigua amb tanta força que sembla que tingui por de quedar-se tancada. Som a 3450 metres. Tanco els ulls un segon i quan els obro,encara sóc al mateix lloc, i no m'ho puc creure. 

Cap comentari:

Publica un comentari