Carcassonne

 Atreyu, el protagonista de la novel·la fantàstica La història interminable, té una gran missió: salvar el seu món, Fantasia. L'aplom i vitalitat d'aquest jove caçador solcaran milions de quilòmetres per vèncer alguna cosa de la qual no en sap absolutament res. Fa un viatge al buit. La seva infantesa es bolca en un abisme d'inconsciència mentre l'ànima d'aquest menut protesta per no saber-ne res del mal que sotja la vida. Deixa la seva regió, El Mar d'Herba, on viuen búfals de color púrpura i on l'herba és sempre acabada de fer. S'embarca en allò que el portarà a una total destrucció o la victòria, s'enfronta a la Gran Cerca.

Avui m'he llevat massa d'hora. Sempre em passa quan he de fer algun viatge, em cremen els llençols. Després d'esmorzar ha començat la marxa militar de totes les bosses amuntegades al passadís de casa. Me'n vaig a fer un viatge fins a l'Alsàcia i la Selva Negra, passant pel Macís Central i de baixada pels Alps. Un viatge a cavall entre la incertesa i el confort. Darrere el meu Panda, entrat en edat madura, hi duc una caravana Bambina, molt minsa però molt acollidora. En Truffaut, el meu llebrer, i jo també solcarem alguns centenars de quilòmetres deixant enrere alguns prats verds.

Després de més dos-cents quilòmetres callats sota la boira i les vinyes de l'Occitània arribo a Carcassonne, la ciutat fortificada i d'arquitectura medieval que és patrimoni de la humanitat de la UNESCO. Fem parada al Càmping de la Cité. Tinc sort, hi ha lloc. Un recés de pau ens convida a descansar. Al costat de la parcel·la on som s'escampen sota els nostres peus centenars d'hectàrees d'herba verda. En Truffaut s'ha tornat boig i de seguida les seves llargues, àgils i veloces potes han envaït i sotmès cada centímetre d'aquesta abundància. Mentre observo les seves anades i vingudes, pujades de revolucions, penso que encara he de desfer la maleta i que entre la roba hi tinc el llibre La història interminable.

Després d'una passejada per les muralles ofegades de tanta gent que hi havia baixem fins al Canal du Midi per fer una passejada agradable. El cel calitjós i sufocant de Carcassonne comença a afeblir-se per deixar entrar la nit que caurà com mel als llavis sobre la ciutat medieval consumida pel pas dels visitants.

Quan la foscor ha començat a apaivagar l'aire ardent de la ciutat francesa, desfaig la maleta. Al fons hi trobo el llibre. El deixo sobre el llit que ja tinc preparat i penso que l'Atreyu, el nen orfe prematurament, està ben viu entre les pàgines acolorides d'aquesta història interminable. El meu món també trontolla, penso. I el meu viatge també és una gran cerca. I també he de vèncer alguna cosa de la qual no en sé absolutament res, encara.