l'Alsàcia

 L'Alsàcia és una petita regió de França a la frontera amb Alemanya i Suïssa, ubicada entre les muntanyes dels Vosgos i el riu Rin. La denominació francòfona Alsace deriva de l'alemana Elsass que significa riu, és per això que Alsàcia significa territori de rius. La regió ha estat contínuament sotmesa a conflictes i disputes entre França i Alemanya, canviant successivament de sobirania fins a la reconciliació després del desastre de la Segona Guerra Mundial.

El que més caracteritza aquesta petita regió és el vi blanc que juntament amb Alemanya i Austria, produeix algun dels més destacats i prestigiosos blancs rieslings del món, tot i que la zona és més coneguda pels vins aromàtics gewürztraminer, d'una sola varietat i de forta influència germànica.

Aquest matí, després d'esmorzar, he buscat una bona ruta per gaudir a peu d'aquesta zona feta de vinyes i pobles pintorescs. Avui fem una passejada passant per tres pobles destacats per la producció de vi blanc.

Arribem a Ribeauvillé. Els carrers d'aquest poblet són de tots els colors imaginables, com si haguessin nascut aquí, al bressol dels pigments del món. Les façanes de les cases són d'entramat de fusta fosca, deixant les bigues visibles, una construcció típica de les regions del centre d'Europa. Seguim les indicacions de la ruta vinícola. En un tres i no res som enmig de les vinyes que han donat tant de renom a la zona. El sol brilla sobre un cel blau nítid, sense cap núvol. Fa una calor humida que cala, es fa gairebé insuportable. Hiverns humits i estius suaus, deia la sommelier de Dijon. Avui el cel s'ha plantat calent i xafogós. Després d'uns quants quilòmetres passem per Hunawihr, una altra meravella de l'Alsàcia. Baixem cap al poble entre vinyes. Els pagesos treballen aquests camps de fruits tan dolços i sofisticats, i els mantenen impecables. Arribem al final de la ruta i passem per Riquewihr, el plat fort. Hi ha vegades que em quedo sense paraules per expressar el que sento. Enmig de les vinyes i amb una calor sufocant observo el seu nucli antic, des d'una posició elevada. És tan bell que sembla mentida que pugui ser aquí, al davant meu. I no sé per què, penso en una pel·lícula que fa uns quants anys vaig veure: Entre copas, una comèdia dramàtica francesa del 2004. El protagonista, un apassionat dels vins, està travessant un moment difícil de la seva vida. Creu que ha perdut la joventut i el cremen les ambicions fallides d'èpoques passades. En un moment d'eufòria obre un Pinot Noire, el perfecte Pinot, i em van quedar gravades les seves paraules: no s'ha d'esperar el millor moment per obrir un bon vi, el fet d'obrir-lo el converteix en un bon moment.

Tornem al càmping. Porto el Panda carregat fins a dalt de vi. No soc una apassionada dels vins, no crec que hagi perdut la meva joventut, i tinc alguna ambició fallida que no m'arriba a cremar, però sí que obriria una ampolla de vi i faria que ara i aquí fos especial.