Si vols caminar, vine amb mi

Deixeu-me que us escrigui aquests versos de l’Antonio Machado, un gran poeta, senzill, que ha marcat el meu pas pel món de la Filologia. Els meus divuit anys van estar marcats per poetes com aquest. No sé si us ha passat mai i si encara us passa però a mi, a mesura que passa el temps, amb els anys, aquelles paraules, aquells versos que enteníeu bé, van recobrant un sentit madur, i de cop i volta, les paraules s’han fet grans, igual que vosaltres, i de sobte tot és diferent, sembla que no siguin les mateixes de quan teníeu divuit anys. Aquí les teniu: si teniu temps llegiu el poema sencer, aquí us deixo només uns quants versos.

Caminante, son tus huellas

el camino  y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.

Al andar se hace camino

Y al volver la vista atrás

Se ve la senda que nunca

Se ha de volver a pisar.

Caminante no hay camino

Sino estelas en la mar...

Així és, si voleu un camí, comenceu a caminar i us el fareu; a casa sempre he sentit el mateix, el meu besavi es veu que sempre deia: “ la sort és de qui se la busca”; camineu, i tot el que aneu deixant enrere, allà quedarà, formarà part de la vostra vida però també d’un passat. El dia 16 de juliol començaré la meva aventura pel Camí de Santiago. No serà fins el dia 17 quan començaré a caminar i serà aquest dia i al començament del camí quan tancaré els ulls i diré: vaig a fer-me un camí i a deixar enrere tot el que em pesi.  Aquestes passes les dedico a la persona que ha estat amb mi durant quatre anys de la meva vida, una persona que m’ha fet feliç, i tot i que formi part del passat i ja tot quedi enrere, sempre em tindrà al seu costat, sempre li guardaré un racó en el meu món. Espero que igual que els camins, que es fan caminant-los, tu puguis fer el mateix, caminar el teu. A tu t'ho dedico Teti.

Si teniu ganes de caminar amb mi durant 800 quilòmetres, aquí em tindreu, dia a dia, etapa per etapa, explicant-vos, pas a pas, el meu camí. Ens veiem el dia 16 de juliol a Roncesvalles, primera parada, primeres paraules. Salut i quilòmetres!