I Duatló a casa nostra

Diuen que els nostres camins són durs, que tenim una terra d’exigència sobtada, un paratge de rigor i precisió, un indret que ens ha vist créixer, que estimem i sentim gelosament nostre, una verdadera terra selvatana.

Aquest diumenge 1 de Juliol de 2012 ha estat un dia molt especial per a Santa Coloma de Farners. De la mà de La Piscina i amb la col·laboració  del club TRI-BU ( el nostre club de triatló) s’ha organitzat la primera Duatló de BTT de casa nostra. Amb un total de 98 duatletes, arranquem la primera edició d’aquest duatló amb aquestes característiques: 6 quilòmetres de córrer + 15 quilòmetres de BTT + 3’5 quilòmetres de córrer. Un circuit que requeria, sens dubte, molt d’esforç.

A mi m’agradaria explicar-vos-ho des de la meva experiència, des d’una integrant del club TRI-BU que va estar a l’organització, en concret a la part de Boxes. Abans però, us he de presentar a la persona que ha fet possible aquesta diada, la persona que ha encapçalat la duatló: en Joan Roura, un triatleta TRI-BU molt apreciat per tots nosaltres, el nostre líder. Una persona amb molta experiència i d’idees clares, una persona molt constant i que tothom defineix amb l’adjectiu d’humil. Quan vaig saber que em tenia preparada la zona de Boxes, vaig sentir el pes de la responsabilitat i un xic de por de fer-ho malament, no ens enganyem, però alhora em va fer molta il·lusió que confiés amb mi d’aquesta manera, gràcies Joan! I em sembla que parlo en nom de tot el club quan dic que som la teva gent, els que et farem costat en un futur.

Duatletes, esteu a punt? Nosaltres també! Tots a la línia de sortida, sota l’arc. Alguns gestos de nerviosisme marquen l’inici de la competició. Donen la sortida! Comencen a córrer a un bon ritme, quedo al·lucinada mirant l’energia dels nostres duatletes, aquí des de Boxes. La feina la tinc feta, totes les bicis estan al seu lloc, cap problema, algun moment d’imposició però formava part de la feina suposo. Orgullosa de tenir al meu germà, en Manel, entre els esportistes. La seva primera experiència en aquest món. Ha entrenat dur, és constant i està molt valent; som-hi Manel!! També l’Enric Sandoval un crack en la BTT i en Salvador Gurt que per a tots dos és la primera duatló i  han encetat aquest món a casa nostra.  Des de l’organització, aquesta força es viu de més a prop, sentim l’esport amb emoció, em sento confident de la il·lusió i esforç de cada un d’ells i elles.

Quan comencen a arribar de córrer estic nerviosa. Necessito que tot surti perfecte però sempre hi ha algú que te la vol colar. Alguns pugen  sobre la bici dins de Boxes tot i que saben que està prohibit, un noi retalla el recorregut passant per sota la cinta sense acabar d’arribar al final, d’altres no es corden el casc però aconsegueixo la calma necessària per saber-ho controlar. El meu company, en Gerard Boix, controla l’arribada i la sortida dels duatletes i se n’assegura que ningú entri i surti del nostre territori sense complir les normes, som un bon equip. En general i per part de tots, es respira un comportament gairebé de professionals, les ganes, la il·lusió i l’emoció ho transformen tot.

Ja venen de fer el sector bici, els veig arribar, veniu a casa duatletes. Les cares comencen a canviar, porten marcada la duresa de la nostra terra en el rostre i la pols de l’exigència sobre les malles. El duatló comença a ensenyar la verdadera cara i aviat, en l’últim sector, les dents. Algun d’ells ha provat el rigor i la precisió dels nostres camins. Igual que a la vida, podem superar dures pujades, esquivar ragueres, escollir el millor traç o baixar per verdaders corriols depredadors, el que no podem preveure és quan caurem. Però no hem d’oblidar que és el mateix terra el que ens veu caure i el que ens veu aixecar-nos de nou.

 Només queda la última part, els 3’5 quilòmetres últims, els més durs, a on les ganes de tirar endavant i lluitar per superar el duatló t’han d’acompanyar en tot moment. Per Boxes van sortint els duatletes amb les bambes posades, a punt per combatre l’últim sector, endavant nois i noies que ja ho teniu! Desgraciadament un d’ells no la podrà acabar, s’ha fet molt de mal; el plat de la bici li ha fet un tall des del turmell fins sota el bessó, li ha esqueixat la carn. Amb tot el meu suport emocional acompanyo el duatleta que està bastant tocat fins a la sortida de Boxes i li indico l’ambulància. Pobre noi, quin greu que em sap. El que tampoc podem preveure en aquesta vida és si en la caiguda ens farem molt de mal i si podrem tirar endavant. Potser en el nostre pas per l’exigència ens haurem d’aturar per un llarg temps fins que ens recuperem i serà en aquest temps de convalescència a on aprendrem a viure més i millor.

La Duatló ja té el primer classificat, el veiem arribar a un bon ritme: Roberto Fidalgo López, seguit de Sergi Boix Esteve en segona posició i Dídac Navarro Martínez en tercera posició. En el sector dels equips: Salvador Ciurana i Miquel Bancells en primera posició, seguit de Lluís Puig Puig i Ferran Donaire Guino i en tercera posició Jordi Amat i Xavi Sureda. En el sector femení i en primera posició Charo Santateresa Barba, Laura Céspedes en segona posició i Sara Vega Sureda en tercera posició.

De mica en mica la intensitat va baixant per a tothom. Després de l’esforç els duatletes es recuperen a La Piscina, a on poden beure, menjar i relaxar-se a la zona d’spa. Poc a poc van abandonant la meva zona de Boxes, una zona que ja m’havia fet del tot meva, d’on tanta energia havia entrat i sortit, a on els nervis del començament ara descansen en un bon somriure de satisfacció.

Felicitats club TRI-BU, hem demostrat que som un gran equip i segur que en la propera edició ho farem encara millor. Felicitats a La Piscina per l’organització d’inscripcions, de logística en general. Duatletes, esperem que hàgiu gaudit d’aquest dia i que el pas pels nostres camins us hagin ensenyat a viure de manera feliç, esperem que hàgiu trobat l’exigència que tanta falta fa per superar-se i plantar cara a la vida. Fins la pròxima, salut i quilòmetres!, una TRI-BU a la vostra disposició.