El 5%

Què passa quan arribes a casa i et diuen: “lo siento chicas pero llega de Colombia una amiga de mi madre y vamos a ser muchos en la casa, tienen que irse”. De puta mare noia, vols que em baixi els pantalons i acabem abans? La deixo parlar un parell de segons, es disculpa i me’n torno a l’habitació. No cal que li expliqui res a la Vicky, ens mirem i ja n’hi ha prou. Fotem el camp! Aquesta nit cremarem la ciutat Vicky! Anem a fotre foc a tot el que va contra corrent! Demà ja pensarem què fem. Avui no pensaré en res més que no sigui beure i fotografiar crestes. N’estic fins als pebrots de tot! Texans còmodes, botes, jaqueta i al carrer!

Covent Garden. Fem una parada al primer pub que veiem només de sortir del metro, ens hi fiquem de pressa  com qui es fot darrere una trinxera, anem a cobrir-nos i a disparar a tot el qui gosi acostar-se. Guiness en mà i salut! Hi ha molt bon ambient, la gent s’ha posat a cantar en veu alta una cançó que no conec però que exalta els anglesos. Què m’importa el que diuen! Sona bé i més quan la birra comença a fer efecte. Si em diuen que canten en rus també m’ho creuré. Avui m’ho creuré tot. Creuré en tot el que porti més d’un 5% d’alcohol. Cremaré les males puces que duc dins. Són gairebé les dotze i ja ens fan fora del pub. Molt bé, marxem, ja en trobarem un altre.

Direcció Embankment, el metro tanquen a les 12, tenim poc temps per arribar a la parada. Volem anar a Candem town, ens han dit que hi ha molta festa. No m’agrada sortir fins tard, però avui ha de ser diferent. Com que ja he fet aquest camí abans, porto la Vicky i la Judit fins a baix el riu, una drecera per arribar pitant a Embankment. Hem de travessar un parc per anar fins al riu. Està tancat. Molt bé doncs, saltarem els barrots negres acabats en punxa. Sóc la instigadora a burlar les càmeres de seguretat i a saltar. La Vicky diu que no, la Judit que sí. Democràcia. Dos positius un negatiu. És molt alt però ho aconsegueixo. Darrere la Judit i després la Vicky. Anem a cremar la ciutat. Creuem el parc, molt bonic. Va anem. Saltem la tanca punxeguda. Em quedo a la meitat aquesta vegada i m’estimbo contra ella. M’ha quedat la cama dreta feta una merda. La Judit passa i la Vicky es queda dins, no pot sortir. No surt de cap manera. Help!!! Una parella s’acosta, el noi intenta ajudar-la però les cames tossudes de la Vicky no arrien! El noi entra dins el parc. Es posa al costat de la tanca, s’ajup i li fa d’esgraó. Mare meva. La Vicky li diu que és un gentleman de cap a peus. Quina bufetada que m’he fotut, no podia haver arribat abans el gentleman? La Vicky surt, ja la tenim aquí.

Arribem a Embankment a les 00:03! Entrem. Sortim i entrem a un altre pub. A les 2 ens tornen a tancar. Ara el metro està tancat. Agafem el bus fins a casa i anem al nostre Big red.

Entrem. Crestes un altre cop. Fem petar els dits i demanen una cervesa. Demà volia anar a fer piscines i em sembla que no m’aixecaré, el 5% em tombarà. Jo també em vull beure un riu sencer d’alcohol. I també m’he entrebancat i m’he fotut de morros. Em sembla que també estic calant foc als meus records. Noies, en tinc prou, porteu-me a casa.

Aquest matí m’ha costat obrir els ulls. Quan ho he fet, estava dins el llit, al costat la Vicky i dins el meu cap un mar de dubtes. Més avall, les meves cames blavejades, senyalant el 5%. Bon dia des de la cuina.