Covent Garden

Fa un parell de dies que Londres intenta seduir-me i al final ho ha aconseguit. M’estic enamorant d’aquesta ciutat feta de fanals foscos, pintura negra, edificis amb poca llum i ràfegues vermelles en totes direccions. He descobert Covent Garden . Fa un parell de dies, estava sola a casa sense res a fer. Vaig agafar el metro i em vaig plantar a aquesta parada amb intenció de trobar un SNOG: una gelateria boníssima, iogurts naturals amb el que vulguis per sobre. En vaig demanar un de iogurt natural i brownie. A l’hivern són més bons. Només de sortir del metro, el barri em deixa uns segons dreta, el que vaig sentir i pensar ha quedat en aquell petit món del centre de la ciutat.

Camino a poc a poc, sento l’olor de llimona, al costat tinc una botiga de cosmètics naturals i una perfumeria artesana. Al final un grup de gent agrupada. Estan fent un espectacle. Charlie Chaplin selecciona gent del públic. A un japonès el fa tenir una estona dret amb una posició idònia per pujar-li a sobre i fer la bandera. Ara agafa pel braç a una noia i la fa pujar a sobre del japonès, després un altre noi al costat, i finalment ell a sobre de tots. Un fart de riure. Obro el moneder i  pago els vint minuts agradables que m’ha fet viure. Desfaig el camí d’abans, l’olor de llimona un altre cop. Veig unes escales, baixen cap a baix. A sota, amagada del petit poblet que és Covent Garden, una meravella de botigues. Una d’elles està pintada de color turquesa i rosa pàl·lid: venen pastissets! De tots colors, de tots gustos, amb purpurina per sobre, xuxeries i bastonets de caramel, quedo amb un somriure per tota la tarda. Algun dia tornaré i me’n compraré un i me’l menjaré aquí, sola, escoltant els versos brillants i deixant-me prendre per Londres. Al costat una creperia, davant una botigueta amb llums liles. Tots els colors que guardava en secret estan aquí, al voltant meu. La ciutat és salvatge però tímida, fosca i brillant, reservada i exuberant. La sento romàntica i freda alhora, treu de dins teu tot el que tens, bo i dolent. Menjo el gelat i vaig cap a casa sabent que aquí hi ha un lloc que em pot donar les paraules quan no les trobi.

Ahir vam anar a sopar al Carom, un dels millors restaurants de menjar indi que hi ha a la ciutat. Feien una promoció i sortia molt bé de preu. Vam menjar tres plats: l’entrant era carn de kebab especiat, amb una salsa picant i molt refinada ( he intenta buscar el menú però no me’l deixa veure si no ho reservo), sèpia arrebossada acompanyada de salses i moltíssimes espècies. La boca et quedava desbordada de sabors que mai havia tastat. Un menjar molt refinat, selecte, conjuntament amb el local. Els cambrers molt atents, l’aigua a gairebé 5 euros i totes les tonalitats de vermell que us pugueu imaginar. Les taules, algunes daurades d’altres molt més senzilles, per tot arreu col·locades sense ordre. Un tigre al meu costat. Davant meu ple d’espelmes, al costat llums violeta. Un ambient extravagant. Ens porten els segons: he demanat filet de Tilàpia acompanyat d’arròs amb salsa de gingebre i coco. No us podeu imaginar quin esclat de sabors i combinacions, em feien tancar els ulls a cada cullerada. Mai havia provat res igual. La Vicky ha demanat pollastre especiat amb arròs, acompanyat també d’una salsa que pel que diu la seva cara, no la fa tocar de peus a terra. Provo el d’ella i ella el meu. Estem gaudint moltíssim. Tenim la boca rabiosa de tant picant però és de qualitat es nota. Arriben les postres. He demanat crema de mango amb sucre cremat per sobre i un sorbet  de fruites del bosc. La combinació gelada i calenta, més la textura de sorbet i el cruixent del sucre cremat és indescriptible, se m’han acabat les paraules. Els oposats junts en un mateix tast. Menjar és un gran plaer. Paguem i anem a buscar les jaquetes al guarda-roba. Ens pregunten si volem un taxi. Sortim al carrer i donem voltes per Picadilly Circus fins que topem amb la botiga M&M’s. Entrem i veiem que és com un museu, grandiós, quatre plantes. De tot el que us pugueu imaginar! Comprem quatre M&M’s i marxem cap a casa. Abans d’anar a dormir en trio quatre o cinc de color turquesa i desitjo que demà la ciutat em tracti tan bé com avui.

Dedico aquests dies tan agradables a una persona que sempre m’ha fet veure la vida amb optimisme. Sílvia, ets la persona més valenta que he conegut mai i m’has fet viure moltíssimes coses bones i dolentes. Tens la meva amistat i amor incondicional per sempre i allà on sigui.