Circus

Era realment al circ a on anava ahir a la nit? Absolutely no! Així és la vida, una sorpresa. Un vestidet prou mono i sabata plana. Arribem al local Supperclub London , un club impressionant. Faig una passa endavant, entro i una bafarada d’aire calent, revestit d’alcohol i menjar gairebé em tomba, em fa arrufar el nas, però ràpidament  els meus sentits es centren en la vista. La primera impressió: un local vermell i fosc i amb una dona que sembla la Marilyn Manson voltant. Per entrar aquí es necessiten moltes explicacions: qui ets? Perquè estàs aquí? Però tinc la paraula màgica: sóc amiga del trapezista, en Jose. Endavant senyoreta, thanks! Huum! I sense talons! Tot i que si hagués tingut un vestit prou sexy i un parell de sabatetes altetes i còmodes, m’hagués afegit a la festa. La meva marca és de Santa Coloma, un lloc senzill però amb caràcter. Els nois de seguretat ens miren perquè evidentment les estranyes som nosaltres. Davant meu tinc una dona amb el cos ple de creuetes negres de cinta aïllant. No porta res més, va nua de la part de dalt i es tapa els mugrons amb unes creuetes negres. A la part de baix porta una faldilla transparent que més tard es traurà quan hagi de fer la Performance. Té uns pits perfectes li dic  a la Vicky que se la mira i no sé exactament què pensa. Què et passa pel cap Vicky? BRUTAL! Al voltant un còmode lloc a on estirar-te, llençols blancs, gent sense sabates, espècie de llits? Champagne Moët & Chandon a les taules. Els cambrers el porten en safata acompanyat de brots daurats encesos. Prop nostre un pallasso diabòlic arrossega el cos cap zona de relax. No sembla que li tinguin massa por. 

 A on sóc? A un club que avui porta el títol de Circus. És el circ fet a mida de la nit de Londres, música un tant retro, creuetes de cinta aïllant ( em pregunto si sota els pits hi tindrà mugró o és una criatura feta  a l’Underground). En Jose destaca entre tanta Performance, el número és genial, personalment em fa patir moltíssim. Poc abans d’entrar una dona es dedicava a cantar, menjar carn crua i vomitar-la. Déu n’hi do, no? La música és increïble! No m’apassiona el House però el que escolto aquí ara mateix em fa desenganxar de terra les meves sabates planes. Estem realment a gust i m’ho estic passant molt bé, una nit de club a Londres. Un club que avui s’ha convertit en circ. La dona de les creuetes es passeja amb un gos o un mico per tota la sala; el pobre noi o noia deu estar passant molta calor sota aquella disfressa. La sala està plena de gent i la música cada cop més alta. Som al pis de sobre, repenjada a la barana sento com tot tremola mentre la dona de la creueta passeja el gos i els seus perfectes pits davant la gent que balanceja els cossos esvanits. El circ som tots, nosaltres, ells, les creuetes, el gos, en Jose, la Vicky i jo. Una nit que difícilment escapi d’entre els meus records.