dimecres, 28 de març del 2012

Farners als meus peus


Ahir a la tarda, entre Whatsaps a través d’un grup d’amics, i tot fent conya: que si vaig a Girona corrent i torno, que si no tens pebrots, etc, un amic, l’Enric, em diu: va, si vols fer alguna cosa suau m’apunto. Sempre que pateixo molt fort, l'Enric em ve a la memòria; les bestieses més grans sempre les he fet amb ell. Quan no havia fet ni gairebé un quilòmetre amb btt ja em va portar a fer una ruta per Camprodon de 123 quilòmetres en dos dies, 80 el primer dia. Bé, com deia, ahir a la tarda quedo amb ell per pujar a Farners corrent ( per mi és molt). Tothom dubtava, fins i tot jo per un moment, però sóc una mica tossuda a vegades. Ja us avanço un final feliç.

Avui a les 10:30 estàvem al pont de Sant Salvador. Runtàstic apunt. Encara no ho sé, però aviat em posaran al meu lloc. Comencem a córrer per l’asfalt. Un cop passem els gronxadors veig el trencant de Sant Pere petit a l’esquerre, una baixada que em porta molt bons records i boníssims moments dels meus inicis amb la btt de la mà d’un gran professional. Li dic a l’Enric que vull pujar per aquí, em diu si n’estic segura; què més dóna, com diu l’Anna TRI-BU: “ Núria, si no es pateix una mica, no serveix de res”; som-hi! Amunt. Pujo força bé. Quan sóc a dalt de Sant Pere i al cap de 200 metres he de fer una parada per respirar, sense parar del tot, caminant ràpid, em recupero. Som-hi Enric. No aconsegueixo agafar el ritme, però està al caure. Sento que sóc una tortugueta però els ànims del meu company em serveixen de molt. Em parla de triatlons i d’un amic que en fa i les seves tècniques. No me n’adono i ja començo a tenir el ritme sota els peus i aviat Farners. Ell, també se n’ha adonat i aprofita per apretar-me una mica més. Veig el castell, aviat hi serem. Sóc davant del castell del meu poble. El temps 41 minuts. M'és igual això en realitat, el que sí que m’interessa és que durant tot el camí només tenia una cosa al cap: arribar-hi i aquí està.

La baixada ha estat la millor part. Per darrere Farners fins a Can Planes. Baixant com cabres boges! L’Enric amb la mà escaiolada i fotent bots! És la primera vegada que gaudeixo del córrer! He rigut i he arribat a baix amb ganes de molt més! Els quilòmetres 8.24, a un ritme de mitjana de 8.52, arribant l’últim quilòmetre a 3:58, 1:13:09 en total. I la meva pregunta és: això ho he fet jo? Sembla que sí. Senyors i senyores, ja sóc feliç per tota la setmana; aquí una TRI-BU que ha fet feina avui. Gràcies Enric.

2 comentaris:

  1. Ets una màquina. Vinga Núria, aquesta feina et porta sense que t'adonis al dia 5 de maig, a la gran aventura solidària. Quatre noies, 100 km, i un objectiu: el nostre granet de sorra per ajudar aquells que més ho necessiten... (Anna Tribu)

    ResponElimina
  2. Anna, no hi ha res que animi més que l'altre gent confiï més en tu que no pas jo en mi mateixa.Ja només per la causa i per col·laborar amb Intermón Oxfam val la pena, a part del que m'enduria personalment: tot un repte esportiu. Dues Annes i dues Núries, i sé que seria una experiència molt positiva però segueixo amb la meva por de fallar-vos. Ho decidim diumenge sobre la bici? com que estaré contenta potser acabo dient que sí!!! ;) fins ara Anna Tribu!!!

    ResponElimina