Fjelheisen, el telefèric

Quan la nit deixa d'anar a les palpentes pel cel negre i profund de Tromsø, després d'una llarga nit, ens despertem. A fora de l'hotel Ami tot continua igual. La neu continua amuntegada a les voreres dels carrers. Al davant de la nostra habitació hi ha un cotxe aparcat des de fa dies. Gairebé cobert de neu, roman hores i hores esperant.

Hem llogat uns grampons per poder pujar al Storsteinen. Un cim on hi ha el telefèric Fjelheisen, l'únic a la ciutat, i un restaurant al costat. Tot i no ser gaire alt, els pendents són considerables. Esbufega que esbufega arribem al cim panteixant. El restaurant és ple de dolços. L'olor de canyella s'escampa per tot arreu i abans no puc arribar fins on el nas em porta, lluito amb un munt de xinesos que no perdonen ni una bona foto ni ser els primers a arribar als llocs. Després de menjar sortim a fora.

No sé com explicar el que veig sense quedar-me en la superfície ni exagerar. Tromsø és una ciutat envoltada de mar, de fiords i de muntanyes que semblen d'un altre món i que s'han quedat aquí per impressionar. A l'horitzó sembla que s'hi acabi d'encendre un foc. S'hi ha traçat una línia recta, de punta a punta. El cel és rosa. Aviat tornarà a ser de nit. El dia abandona el cercle polar tan aviat com la lluna s'enfila per darrere les muntanyes. I així dia rere dia. La nit torna a precipitar-se a l'abisme de la foscor.

El fred se m'ha posat a dins, tan a dins que em fa perdre els sentits. Ha marxat l'olor de canyella i m'ha deixat dins un cos glaçat.

Desfem el mateix camí per on hem pujat gairebé grimpant. Les patinades d'en Vicent em diverteixen. Decidim córrer muntanya avall i arranco a riure fins que arribem a baix. Enrere deixem el munt de xinesos i xineses que encara es deuen barallar pel millor lloc per una foto. El negre està desfent el rosa del cel. Algunes estrelles ja hi són. Recupero l'escalfor del cos. Tornem a l'hotel. Demà tenim organitzat un Tour per anar a veure les aurores boreals.

De camí a l'hotel, la ciutat es torna a trobar sota un cel melancòlic. Les llums surten més penetrants i vives que mai. Les cames ens porten fins a l'entrada de l'hotel. A dins és tot molt càlid. Tot és del color de Nadal. L'escalfor m'encén les galtes. Des de la finestra del menjador observo el telefèric i el cim i penso que me n'enduc un més a la saca, mentre bec un té bullint. Satisfeta, ressegueixo amb els ulls el camí que hem fet d'anada i tornada. A l'altra banda de l'hotel, el cotxe continua allà mateix. Sol. Enterrat de neu. Tot està preparat per passar una altra nit.