4H2O Trailwalker 2012

No en surto d’una que ja sóc en un altra bogeria. Temps enrere, quan encara corria pels carrers de Londres, una tarda al Facebook, vaig rebre una invitació d’un grup de noies de Santa Coloma amb el nom 4H2O ( 4 noies per aigua); en aquesta invitació em demanaven col·laboració per ajudar a tirar endavant el seu projecte: participar al Trailwalker, un desafiament esportiu que consisteix en recórrer 100 quilòmetres corrent i a peu en un màxim de 32 hores. En un primer moment, tocada pel fum de la  ciutat, no vaig entendre exactament en què consistia i vaig dir a les noies que si m’hi volien podien comptar amb mi.

Les paraules no se les enduu el vent a vegades i aquí comença tot. Una de les noies del grup, per mala sort, es fa mal a un braç i no pot participar a la cursa, els falta una noia per continuar amb el projecte i totes tres giren el cap i em miren a mi. He intentat fer entendre a les noies que no sóc un bon fixatge, no m’agrada massa córrer i 100 quilòmetres són molts. Elles, que des del començament han cregut més en mi que no jo en mi mateixa, m’han escollit per recórrer aquests quilòmetres al seu costat; al començament em feia molta por però al final he dit que sí.

Els quatre membres de l’equip han de començar i acabar junts. És una marxa organitzada per Intermón Oxfam. Per participar-hi has de recaptar un mínim de 1.500 euros, donatius que es destinen a més de 400 projectes a través de quatres principals vies d’actuació: cooperació al desenvolupament, acció humanitària, incidència política i comerç just. Em sento molt orgullosa de poder participar-hi. Gràcies per haver pensat en mi. La bogeria comença el 5 de Maig i el recorregut és d’Olot a Sant Feliu de Guíxols pel carril bici. Ja hi sóc a dins, m’hi he tirat finalment.

Ahir vaig sortir a entrenar amb el meu equip i vam fer 26 quilòmetres corrent, un petit tros caminant ràpid. Cada dia em sorprenc més de mi mateixa. Molt bones sensacions des del començament, les pulsacions baixes i el ritme prou bo em van portar a fer aquests quilòmetres sense adonar-me’n. Una bona companyia hi fa molt, us ho asseguro. Acabo l’entrenament molt bé però amb un parell de llagues, un xic grosses, als peus.  Segur que serà una molt bona experiència i el que em mou al cap i a la fi és la causa, pensar que el meu granet de sorra servirà per ajudar els més necessitats. L’equip: Anna Gelada ( la nostra monitora, Anna saps que confio en tu), Núria Trias ( la màquina de l’equip ), l’Anna Garcia ( Anna, al teu costat em sento segura, no em pot passar res ) i jo. Noies! ens esperen 100 quilòmetres sota els nostres peus!! Ens veiem els peus el 5 de Maig, salut i quilòmetres!