Què us puc explicar d’aquest
dissabte a La Piscina? començaria directament pel final, faria la volta al
revés i aniria, de caps, als estiraments perquè, us ho dic de tot cor, he rigut
molt i m’han sigut molt útils. Però la vida s’ha d’agafar pel costat dret, per
moltes ganes que tinguem de fer-ho per l’esquerra, ens toca conduir per la
dreta; i així doncs,us explicaré el que hem fet des del començament tal i com
marca la història.
Primer de tot vull felicitar a la
monitora Anna Gelada per aquest matí que ens ha regalat. Fa només unes hores,
li deia que m’ha fet feliç i ella m’ha contestat: “és el que he fet sempre, és
la meva feina” ja, però és que a mi m’has fet feliç. Has dedicat temps i esforç
per l’equip 4H2O que va molt més enllà d’un equip, és un projecte d’una ONG:
Intermón Oxfam que protegeix els més desfavorits. Alguna vegada he explicat la
sensació que tinc quan col·laboro de manera solidària: em sento tan bé que s’ha
convertit en part de la meva vida i per tant a vegades penso que sóc egoista
perquè busco aquest benefici recíproc que em dóna. Sigueu més solidaris i us
sentireu millor, és un petit pas per l’home i un gran pas per la humanitat.
Fem la primera part d’aquesta
sessió i anem a fer tonificació. Una classe excel·lent fins a tal punt que ho
he pensat seriosament: no cal fer peses, amb unes bones sessions de tonificació
ben fetes n’hi ha prou. Pel que fa al treball, semblava que hi hagués un
terratrèmol dins meu, em tremolaven les cames com mai. Després d’una sessió de
cares de patiment agafem els trastos i ens traslladem sobre la bici. Una transició
que l’Anna procura ràpida perquè no ens refredem. Clavem automàtiques i seiem
sobre l’spining. Una bona música engresca a tota la sala que es converteix en
una olla de crits entusiastes. En trobareu alguna dosi a les fotos, però no la
realitat sencera; la realitat sempre és molt millor que la ficció. Anem a fer
estiraments? Va, anem, que us explico la part divertida.
Fàcil els estirament no? Doncs hagués
preferit un parell d’estabornides i infinites
pedalades pel desert. Quan comencem a estirar sento que sóc un bloc fet de
material dur, no aconsegueixo fer creure el cos que se’m rebot enrabiat. Giro el
cap i veig com la monitora forma part del terra, té el tronc superior tocant i
estirat completament sobre el terra de parquet flotant. Pel que veig, té la
classe controlada, hi ha molta flexibilitat però entre nosaltres hi ha una
TRI-BU que pateix: la Núria té una rampa sobtada al peu, en Pep es queixa
perquè és un altre bloc, l’Anna “Tribu” aguanta tot el que li tirin a sobre i a
mi sembla que m’hagi passat un tornado per sobre. No es pot treballar així; conclusió: he de fer
més estiraments i un cop de tonificació
a la setmana, a veure si m’hi enganxo. El millor estirament: “la bola de
neu” aquí hem descansat.
Després de tot l’esforç una xic
de relaxació i a continuació unes quantes fotos esbojarrades per rematar la
feina. Que tingueu un bon cap de setmana, gràcies a tots els que heu vingut i
heu col·laborat i, un altre cop, felicitats Anna.
Ahir me’n vaig anar a dormir amb
una frase encantadora i ara la vull compartir amb vosaltres:" A vegades ens podem passar anys sense viure res en absolut, i de sobte tota la nostra vida es concentra en un sol instant" Oscar Wilde.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada