El llac d'Ambin

 

Le Vallon d'Ambin és una vall inhòspita i encara verge per on passa, rarament, qui sap que per veure el llac d'Ambin, que és una pura meravella feta a 2.683 metres, l'ha d'anar a caçar amb perseverança, lluny, molt lluny. Dominada per muntanyes de més de tres mil metres, sota els seus peus, la neu dels camps tarda a desfer-se, i quan ho fa, es perd riu avall, glaçada i turquesa. Durant la ruta es poden veure roques de dimensions extraordinàries que en algun moment, qui sap si durant les tempestes, es desprenen i es precipiten amb estrèpit, bolcant-se en la vall un gran terrabastall.

Ja m'ho va dir en Pierre. Ves al Vallon d'Ambin, hi trobaràs una altra joia alpina. I bé prou que sabia el que m'estava recomanant, ell que s'ha fet a les dents d'aquestes muntanyes i on hi ha treballat tants anys procurant preservar-les. Ho veus? T'he fet cas. Encara que no puguis llegir això que escric ni que ens tornem a veure més. Gràcies per les hores viscudes, per la conversa i per la teva gran amabilitat.

El llac d'Ambin suposa un altre repte en aquest viatge. Quan ja portes alguns quilòmetres exigents al damunt, qualsevol ruta es converteix en un repte. Tot i això, el camí fins al llac, a banda dels últims quilòmetres, es fa molt fàcilment. Deixes que el paratge excepcional i salvatge se't posi, a poc a poc, a dins. Els últims quilòmetres són per camí pedregós desdibuixat. Les roques, protagonistes de l'entorn, s'amunteguen les unes sobre les altres sense cap ordre ni més sentit que el de la pròpia natura feréstega i inevitable. Els últims metres abans d'arribar al llac es fan travessant els rius que bramen i et conviden a passar desafiant el teu equilibri per sobre les pedres que es mouen i rellisquen. A punt d'arribar al llac, s'ha de vorejar una paret per on hi ha un petit pas ferrat. Amb precaució, en Truffaut i jo passem, com un bon equip, fins a l'altra banda. Des de baix, veig el munt de fites que de mica en mica es van ajupint. El llac d'Ambin, lluminós, blanc i completament glaçat és al davant nostre.

I un altre cop, s'esdevé un d'aquells moments únics a la vida. La bellesa i la grandiositat de la muntanya tornen a fer-me sentir tan petita i insignificant que és precisament això el que fa que cada instant aquí s'esdevingui un miracle de la vida.