Quan tot sembla que s'escapa, apareix la oportunitat

Quan somiem en aconseguir allò que desitgem, el cervell es relaxa, pren un descans. Visualitzar allò que volem, ajuda a ser optimista. Esperem tenir una feina que ens ompli, volem sentir-nos realitzats com a persona, el treball que es fa a gust permet ser feliç, el món necessita persones que estimin el que fan, gent amb vocació. Estimar el que fem dia a dia ens ajuda a sobreviure en aquest món, tantes vegades enemic. Sóc una persona somiadora. Quan llegeixo, quan escolto, quan miro, em serveix per relaxar-me. Algun dia serà, segur. Avui he obert un diari anglès que és única i exclusivament de feina per a professors. He anat a parar a un anunci com aquest: Parliament Hill, second team- languages: Teacher og Modern Foreign Languages... 4.224 pounds al mes. Spanish Teacher to Advanced Level... feia voltar el rotolador que tenia entre els dits, amb el que subratllava els anuncis mentre pensava quina òpera anar a veure, quin viatge podria fer, quina bici de carretera em podria comprar SI fos una d’aquestes professores. Somiar és plaent.

La realitat, una altra de ben diferent. M’he llevat i hem anat al Santander. El compte corrent estarà a punt el dimecres, o això sembla. Ràpid senyor del nas de patata agradable, perquè necessito cavalcar sobre una bici d’espining ja! Tot seguit hem anat al Job Center, aquí m’han donat el diari de les feines de professora. La impotència de no saber la llengua creix de manera desmesurada, com més vull estar aquí i lluitar més gran es fa el mur que he de travessar. Ningú em va dir que fos fàcil. No em penso donar per vençuda, si torno serà perquè hauré esgotat tots els recursos. Necessito una rutina, un treball per poder veure realitzat el meu objectiu. Després de dinar hem anat a una entrevista d’un altre hotel luxós, el Bulgari. No toques de peus a terra quan entres a un hotel com aquest. Tot sembla de sucre, les parets perfumades i la tova moqueta és Pretty woman. Anem a fer l’entrevista. Una dona encantadora ens atén i en un anglès elegant i molt amablement ens diu que necessitem experiència per netejar hotels de luxe. No m’ofèn, potser hauria, però aquesta vegada deixo que el seu anglès perfumat em captivi, m’han dit que no, sí ja ho sé, però elegantment, començo a rebre el tracte que em mereixo. Torno a tocar el dos d’un altre hotel de luxe però abans passo pel bany de senyores. És d’un luxe increïble, em rento les mans i després em poso crema, a on hi ha un hotel amb sabó i crema de cos al costat? Quina olor més refinada...sortim a fora i tornem a agafar el metro cap a casa amb el cap baix.

 Sabeu què? Somieu! Somieu tan com pugueu, amb tot el que vulgueu, potser un dia es farà realitat. No us preocupeu si no teniu la feina que voldríeu o esteu passant per una situació difícil. Just quan tot sembla que s’escapa, apareix la oportunitat.