L'Escala

Són gairebé les sis de la tarda. El cel es va tenyint de rosa i taronja. Som al mar; el dalt i el baix contraposen els seus blaus, un de clar i un de fosc. La petita cala turquesa d’aigües transparents, s’ha tornat opaca. Del regne fosc n’acaba de sortir un peix petit. El taronja del cel dibuixa la silueta del pobre peix que es mou fora del seu hàbitat. Arrencat del seu món, es va morint a poc a poc sobre la roca tacada de negra. La vida és estar al lloc i moment just per ser estirat del blau fosc al blau clar, penso mentre sento patir la Maria. És el primer dia del 2012. Els tres dies han passat molt ràpid. Hem acabat les petites vacances pescant sobre les roques de l’Escala.

Quan vam arribar i vam veure els apartaments, tots vam pensar el mateix: pel que hem pagat això està molt i molt bé. Tres dies de comoditat. Al costat de l’apartament una piscina que també serà molt útil. Ara el més important és deixar les maletes, triar habitacions i fer contenta la nevera que està molt buida. Tenim sort de tenir l’Aldi al costat. Després de jugar a saber comprar i amb un carro ple de subsistències paguem i omplim el cotxe fins a dalt. Tot comença bé. En Salvador i una servidora ens farem càrrec d’alimentar-vos. La truita no és que m’hagi sortit gaire bé, la seva amanida és boníssima! Tots a taula. Més o menys satisfets, entre nosaltres hi ha boques que valen per dos, recollim i preparem la taula per la piràmide. Un joc que ens va tombar a tots. Si jugues no pensis en beure però molt menys si beus pensis en jugar. Després d’uns quants glops durs de vodka canviem de joc. Si heu vist la pel·lícula Malditos Bastardos recordareu el tros en que jueus i nazis, en aquell subterrani, juguen a endevinar qui són. Molt suggerent. Es tracta d’escriure un personatge en un tros de paper i fer-lo passar al del teu costat, cadascú s’enganxa el personatge que li han passat al front. Ara un mateix farà preguntes sobre el personatge que duu enganxat, es tracte d’encertar-lo. El més divertit és veure les cares dels teus companys. Entre nosaltres: una Sirenita, el Jocker, la Mujer Maravilla, en Tinki Winki, la Candy Candy, la Barbie i una servidora de Ken. Aquesta és la segona ronda que vam fer i de la qual tenim fotos; També vam ser en Risto, en Nemo, Yola Berrocal, Lisa Simpson, Bruce Lee, Muscleman i jo de Godzila. Ja us podeu imaginar quina estona més divertida que vam passar. Us recomano que veieu la foto de la Candy Candy, L’Enric està realment bé, són fotos que surten poques vegades així de bé.

L’últim dia de l’any s’aixeca assolellat. Esmorzem i sortim a donar una volta molt agradable per l’Escala. A la tarda farem l’amic invisible i ens hem passat una setmana intentant endevinar qui ens ho fa. Mentre passegem, llencem hipòtesis. A mi em toca fer-li a la Sílvia, molt fàcil per a mi. Li he fet un àlbum amb moltes fotografies comentades. Segur que li agrada. Arribem a l’apartament i em poso a cuinar: faré pasta a la verdadera carbonara: ous, bacó, ceba, parmesà i pebre. En Vador farà la carn. Avui tothom queda molt satisfet. Quan es té la panxa plena i satisfeta la vida es veu molt diferent. És hora de l’amic invisible. El primer en obrir els regals és el meu xicot, en Teti. La Maria que és qui li fa, un minut abans d’obrir-los se li ha escapat. Tota la setmana guardant el secret i just abans obre la boca i surten les paraules disparades sense voler. Imagineu quin moment, en Teti ja ho sap. Ell li fa a en Xavi, en Xavi a en Vador, aquest a en Ricard que li fa a la noia que li surten les paraules disparades, L’Enric a mi i jo a la Sílvia. Què he de dir sobre el meu regal? Moltíssimes gràcies! Unes ulleres per ciclistes! Amb quatre vidres!

Com que tinc moltes ganes que siguin les campanades, faré anar la pel·lícula endavant. Aturem-nos aquí. La taula està plena de menjar! Coses boníssimes que han cuinat els nois a les ordres d’en Vador. Les noies ens estem arreglant. Aviat serà 2012. He de posar-me un xic romàntica perquè m’ho demana el cos. Faig un balanç. Asseguda a la cadira de la Sílvia, tanco els ulls i reculo fins al dia 1 de Gener del 2011. Mentre em pentinen se m’escapa un somriure. Estic orgullosa de tot el que he viscut aquest any, d’haver conegut tanta gent, d’haver descobert el Ciclisme, d’haver entrenat dur, de sentir-me tan bé físicament, de tenir tants projectes, de sentir tan d’orgull per estar al nostre Club de Triatló de Santa Coloma, de saber que és el començament...Quan obro els ulls, estan tocant els quarts: 4,3,2,1...menjo els 12 raïms a ritme. Segur que m’espera un bon any. Les primeres paraules que sento: la Vicky em diu: any nou, vida nova, somrient. Ens fem dos petons. D’aquí poc ella i jo serem a Londres. Ens passem tota la nit fent la Gincama que ens ha preparat en Xavi Gratacós. Els més valents s’han tirat a la piscina però surten més ràpid que han entrat. Anem a dormir molt cansats.

El primer dia de l’any ens sorprèn a tots. Fa tanta calor que estem a la terrassa, alguns amb màniga curta. Dinem molt bé i aprofitem les últimes hores d’estar a l’apartament. Per acabar bé hem pensat d’anar a pescar. Sobre les roques, sentint l’olor de sal de l’Escala, desitjo que el 2012 em porti molta salut i força per tirar endavant tots els meus projectes. Observo la llum que queda darrere les muntanyes del costat, respiro profundament i m’omplo d’esperança mentre al meu costat hi ha el pobre peixet  que va perdent la vida.

Us desitjo un bon 2012.