dilluns, 11 de febrer de 2013

El trampós entrampat


Què en sabeu de sensacions a primera vista? Les heu tingut alguna vegada?

Ahir, només d’entrar al teatre, ( la setmana passada no es va poder fer La filla del mar degut a un accident que va patir la protagonista.) seure i començar a llegir el llibret de l’obra per entrar en contacte amb els personatges, vaig tenir les primeres sensacions i no gaire bones. Per a mi és la carta de presentació; no m'agrada ni la mida ni l’estampat i per suposat el títol em va semblar molt desafortunat: El trampós entrampat. Llegeixo la sinopsi de l’obra per tercera vegada i ensopego amb una incoherència entre el primer paràgraf i el segon: us l’escric:

<< Estem vivint una època de canvis accelerats de tota mena: tecnològics, socials, polítics...fins i tot hi ha qui diu que estem entrant una nova Era. Però hi ha certes coses que no canviaran mai. Tai i com diem els catalans “quan a baix truquen a dalt no hi són”.
Agafem doncs tots plegats l’autobús i anem fins al Vaticà a fer-nos condonar tots els nostres pecats d’obra i de pensament. >>
Esperem que passeu una bona estona.
Ernest Pla

Com més ho llegeixo menys m’agrada, no hi acabo d’entrar. No acabo de lligar l’argument, només sé que serà una comèdia i com diu el meu company, una comèdia ha d'estar molt ben feta per fer riure; i té raó, costa moltíssim aconseguir i provocar un ritme còmic constant en tota l’obra, és un gènere molt difícil, en concret, un Vodevil és el que veurem.

La Tomasa entra en escena juntament amb la Flora i la Sara, tres mestresses de casa que parlen del que és una novetat i rebombori al poble: un bar de copes on sembla que hi ha una diversió afegida: dones. Des del començament aquestes tres mestresses em desagraden bastant i així serà fins al final. Entra, al cap de deu minuts, el mossèn del poble; està molt pendent del públic i això m’incomoda moltíssim, sobreactua.

El Mossèn informa a les tres mestresses d’un viatge a Roma, al Vaticà, amb la finalitat de condonar els pecats dels homes del poble, el problema és sempre el mateix: el sexe, les infidelitats, el nou bar o casa de copes, com li vulgueu dir. Fins aquí estic intrigada de com es desenvoluparà la trama.

Entra en Vicentet, serà el xofer en el viatge cap a Roma. Em sembla un personatge molt encertat, és el meu personatge, em fa riure encara que sigui poca estona. Molt bé per Xavier da Pena, que ens fa viure aquest valencià amb un accent impecable. Fa del Vicentet un personatge clar, sincer i molt divertit. Ara arriba en Pau, el marit de la Tomasa. Com que ella no se’n refia de deixar el seu marit sol al poble mentre les dones són al Vaticà, el fa vestir de dona i se l’endú amb ella i aquí entra un nou personatge: la Paula en Pau disfressat. És un altre personatge prou divertit però pel meu gust un pèl exagerat i poc treballat.

Quan el poble de dones són a Roma, a la recepció hi trobem la Gina i en Renato. En aquest punt de l’obra començo a construir dins meu un sentiment de decepció, el personatge de la Gina m’ha deixat profundament avorrida però el comportament esperpèntic d’en Renato encara m’arrenca alguna rialleta. Ara mateix tinc la sinopsi al cap i continuo sense entendre el perquè de tot plegat. Si pogués fer un forat a terra i marxar, ho faria.

Tornant cap al poble, l’autobús té una averia i han de parar a Perpignan. A la recepció trobem a Danielle interpretada per la mateixa artista que feia de Gina. Encara em transmet més avorriment aquest personatge. Descobrim que en Pau, temps enrere, va tenir una aventura amb la germana bessona  de Danielle amb qui va tenir un fill de qui en Pau no en va tenir mai noticia. Entren en escena l’artista 1 i 2, dues parisenques que fan una actuació a l'hotel, i és aquí quan tota la sala esclata a riure! No entenc res de res, dos travestits fan posar potes enlaire la sala però a mi em deixen realment avergonyida! Són un terrible error! Un desencert, una pífia...! un ensurt, una carretera plena de corbes, una mala novel·la! I aquesta vegada no hi ha dones grans i pesades i xerraires darrere nostre!

Estic convençuda de la nota que posaré: un 5. Aquesta agrupació teatral Sentfores, la Guixa de Vic tenen molta feina a fer. Però la meva enhorabona al Vicentet, el millor que té aquesta obra; ets un raig de sol, una clariana enmig d’aquesta tempesta.

2 comentaris:

  1. Hola somos los de Torralbateatre y te convidamos a que vengas a vernos.Verás otra versión del Trampòs...que ésta, seguro que te gustará

    www.torralbateatre.blogspot.com

    ResponElimina
  2. Demà a les 21h al teatre Metropol de Tarragona

    ResponElimina