Tot és fosc quan de sobte...
L’escenari és molt senzill: tres
columnes simulades amb una tela que cau irregular i cilíndrica des de dalt del
sostre fins a terra. A dins d’aquestes columnes, una llum surt de sota i les
il·lumina de manera suau i elegant. Això i un faristol per entregar els premis
és l’últim que veuríem en Joan i jo en aquesta 19a edició del concurs Rafael
Anglada. És el dia de l’entrega de premis i, com a bons seguidors del concurs
Rafael Anglada 2013, anem a gaudir-ne.
Les llums s’apaguen de cop! Aquesta vegada no ens han deixat un temps
prudencial perquè ens anem acostumant al color negre. Quedar-me així em fa
posar nerviosa però alhora m’agrada, em fa tornar una nena petita neguitosa,
impacient i exigent. Envoltada de foscor faig un recompte de totes les obres
que he vist i en el moment que tinc la mirada intel·ligent i exagerada de
Mozart en el record,en el moment que tinc els ulls grans i inexorables del geni
passant per davant meu, un tret
estrident fa posar-me les mans al cap!La
sala s’omple de gent emmascarada del mateix color del no-res. Duen pistoles i
molta mala llet; tenen la intenció de robar-nos! Criden, es queixen de que el
teatre no els dóna suficient per viure. Quan un d’ells es descobreix veig que
és en Julià!!!! Un dels personatges de Bluf!
Una altra vegada us dono l’enhorabona! I ja ho avanço: no estic gens contenta
amb l’entrega de premis, esperava que la vostra obra en rebés algun, em vaig quedar
glaçada! Seguidament La moral de la
senyora Dulska amb els premis a millor actriu secundària i millor actriu
van posar en escena un pessic de l’obra que un altre cop em va encantar, el
paper de la senyora Dulska és impecable, digne del premi. El trampós entrampat va rebre el premia millor actor secundari pel
Vicentet!!! El meu preferit!!!molt bé Vicentet! Eres un raig de sol! Ho eres!!!!
El plat fort és per Amadeus! Surten a l’escenari i tornen a demostrar-nos
el que valen! Aquesta vegada una posada en escena que no té res a veure amb l’obra.
Aquesta obra s’enduen: Millor actor repartit entre pare i fill interpretant a
Mozart i Salieri, millor votació popular, millor vestuari i premi pels
Vesticellis! Però no premi a la millor obra que se’n va anar al Cafè de la Marina juntament amb millor
decorat que realment era excepcional, un molt bon decorat. La filla del mar s’endú
el premi especial que donen a una de les protagonistes, un premi que encara no
he entès perquè es dóna. He fet una passada molt ràpida als premis i tot ho he
fet de memòria perquè encara no han sortit publicats. En general el concurs m’ha
agradat moltíssim però segons fonts directes d’una persona involucrada en el
nostre teatre de Santa Coloma de Farners, enguany ha estat molt fluix i m’assegura
que el proper any serà molt millor. Així doncs espero amb il·lusió la propera
edició que sens dubte en seré una espectadora molt fidel. Enhorabona per
aquesta edició i esperem gaudir-ne molts anys més del teatre amateur.
