diumenge, 18 de març de 2012

Una carretera en solitari



No sé què em passa però des que he tornat que només tinc una cosa al cap: pedalar i pedalar. Anar sola sempre m’ha fet molt de respecte i si no ho he fet fins ara és perquè entre els amics, la família i el meu xicot m’han atabalat molt: que si és perillós, que si no vagis sola...la meva paciència ha arribat fins aquí. Ho he provat i he vist que no passa res. Ahir a la nit vaig dir: demà Sant Hilari, i així ha estat. Les millors sensacions sobre la bici de carretera fins ara. Una bona cadència, les cames bastant lleugeres i amb una hora i quinze minuts era a dalt, de la última vegada he retallat uns deu minuts. Mai m’havia sentit tan bé sobre la bici, potser és veritat que quan anem sols som més exigents. Veure’m  un altre cop per aquells móns i muntanyes de Sant Hilari m’ha fet tornar a recordar quant arribo a apreciar i valorar el que tenim. Un sol i temperatura ideal que m’han acompanyat fins al final del port. A partir d’avui hi ha hagut un abans i un després en el meu petit i molt sentit món del ciclisme. Un cop la setmana m’he proposat fer una sortida així, sola i exigent.

Els últims cinc quilòmetres, per mi, són els més durs però avui m’he sentit molt i molt bé, les cames em tiraven com mai. M’he sentit forta. La temperatura, el sol a la cara, l’ombra dels pins al final del port i l’olor de muntanya ha fet que de mica en mica anés desapareixent el pessimisme tan recent, tan fresc, arrossegat de Londres. Al seu lloc, una bona colla de pensaments positius han substituït els estrangers amb regust a fracàs. Concentrada en la cadència i la respiració i un somriure que no m’abandonava he anat sentit com la meva pell canviava, dels talons fins a dalt. Heu sentit mai la pell de gallina mentre pedaleu? Doncs per primera vegada avui ho he sentit; he sentit felicitat. Alguns pensareu que sóc idealista. La bici m’ha fet patir moltes vegades i fins i tot l’he arribat a avorrir. Avui he sentit el plaer de pedalar com mai. Avui m’he sentit més ciclista que mai i dedicaré els meus anys de joventut a practicar aquest esport i exprimir-me fins que el cos em digui prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada