No sé què em passa però des que he tornat que només tinc una cosa al cap:
pedalar i pedalar. Anar sola sempre m’ha fet molt de respecte i si no ho he fet
fins ara és perquè entre els amics, la família i el meu xicot m’han atabalat
molt: que si és perillós, que si no vagis sola...la meva paciència ha arribat
fins aquí. Ho he provat i he vist que no passa res. Ahir a la nit vaig dir:
demà Sant Hilari, i així ha estat. Les millors sensacions sobre la bici de
carretera fins ara. Una bona cadència, les cames bastant lleugeres i amb una
hora i quinze minuts era a dalt, de la última vegada he retallat uns deu
minuts. Mai m’havia sentit tan bé sobre la bici, potser és veritat que quan
anem sols som més exigents. Veure’m un
altre cop per aquells móns i muntanyes de Sant Hilari m’ha fet tornar a
recordar quant arribo a apreciar i valorar el que tenim. Un sol i temperatura
ideal que m’han acompanyat fins al final del port. A partir d’avui hi ha hagut
un abans i un després en el meu petit i molt sentit món del ciclisme. Un cop la
setmana m’he proposat fer una sortida així, sola i exigent.
Els últims cinc quilòmetres, per mi, són els més durs però avui m’he sentit
molt i molt bé, les cames em tiraven com mai. M’he sentit forta. La
temperatura, el sol a la cara, l’ombra dels pins al final del port i l’olor de
muntanya ha fet que de mica en mica anés desapareixent el pessimisme tan
recent, tan fresc, arrossegat de Londres. Al seu lloc, una bona colla de
pensaments positius han substituït els estrangers amb regust a fracàs.
Concentrada en la cadència i la respiració i un somriure que no m’abandonava he
anat sentit com la meva pell canviava, dels talons fins a dalt. Heu sentit mai
la pell de gallina mentre pedaleu? Doncs per primera vegada avui ho he sentit;
he sentit felicitat. Alguns pensareu que sóc idealista. La bici m’ha fet patir
moltes vegades i fins i tot l’he arribat a avorrir. Avui he sentit el plaer de
pedalar com mai. Avui m’he sentit més ciclista que mai i dedicaré els meus anys
de joventut a practicar aquest esport i exprimir-me fins que el cos em digui
prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada