dissabte, 24 de març de 2012

Maig en camí


La vida és intuïtiva. Recordo els últims dies a Londres quan deia que no era moment per l’anglès. No he de ser aquí, pensava. Potser és pura defensa, intento enganyar-me. Aquestes dues setmanes a casa m’han fet reflexionar. Quan fem plans, quan decidim, activem el GPS de la raó sense veure, a vegades, que la intuïció és qui ens guia més. Segur que us ha passat moltes vegades. Quan decidiu i ho veieu clar, dins del vostre cervell és com si una peça de puzle o un moviment de Rubik fa que tot encaixi, i dieu: ho tinc clar, ja ho veig, ha de ser així per força. Una tirada al coratge, una partida amb la valentia, un camí cap a la llibertat. Qui mai s’ha sentit lligat, ofegat no sap a què estem jugant. Cadascú crea la pròpia realitat i això és el que faré. Ho tinc tot i no mereixo queixar-me, però sento que he de marxar abans que em guanyin la partida.

Fa molt anys que tinc pensada una sortida. Ahir al matí mentre em feia el cafè amb llet, vaig aixecar el cap de cop, vaig mirar el sostre sense saber què veia i vaig dir: és el moment, en un moviment final de Rubik. Gairebé tiro el cafè. A Londres també hi pensava i he tardat dues setmanes a tornar-hi a pensar, però a vingut a mi. Un camí cap a la intuïció. Quan tenia vint anys ja ho volia fer. La qüestió és: què es pot fer en aquest país sense gairebé gastar i a més a més viatjant, coneixent llocs preciosos al llarg de  1.100 quilòmetres a peu. 

Ho teniu? Posem un peu a Roncesvalles, l’altre a Santiago de Compostela i aquest és el recorregut. Ha arribat el moment d’anar-hi. El camí de Santiago. Fa un parell d’anys vaig fer un viatge amb una íntima amiga, la Sílvia. Quan vam agafar l’avió recordo que li deia, un dia d’aquests tot el recorregut el faré a peu i pensava que no arribaria mai. El temps d’aquest recorregut depèn de com hi vagis. Si hi vas a peu, diuen que un mes, si hi vas amb bici dues setmanes, i aquí ve quan penso en estar-hi molt més d'un mes. El camí no serà pim pam corre que d’aquí un mes he de ser a Santiago. M’ho he pres diferent. Serà un camí periodístic. Tinc més ganes que mai d’escriure i tornar a la fotografia, i a més a més tinc temps. Així que està decidit. Ha de ser el mes de Maig per qüestions climàtiques. Si voleu saber i llegir sobre aquest camí de tanta reputació, em tindreu aquí, pas a pas, portant-vos el camí tant a prop com pugui, caminant al vostre costat. Una feina de periodista fet per una filòloga a qui li apassiona la fotografia. No sé com sortirà, espero que bé. Si trobés feina, evidentment,m’hi quedaria per una temporada. A veure si conec a gent anglesa i acabo de tancar el cercle, guanyar la partida que fa mesos va començar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada