dimecres, 11 de gener del 2012

Això és casa vostra

D'aquí 12 dies seré a Londres.Passaran tan ràpid que gairebé us he de dir que ja sóc allà. Al llarg de la meva vida hi ha hagut dos grans viatges que m'han marcat: el primer a Itàlia quan tenia 22 anys l'any 2003, el segon a Eivissa quan en tenia 25 l'any 2006. Les experiències i els records que guardo al fons de la meva memòria han fet de mi una dona més valenta a l'hora de prendre decisions, tot i que com més gran em faig més fàcil és d'acomodar-me. Sempre he sigut una persona molt activa i amb moltes inquietuds. Aquesta vegada he decidit marxar a Anglaterra perquè considero que el fet de ser filòloga, en el meu cas hispanista, l'anglès és molt important. És el primer idioma més important per difusió seguit de l'espanyol. Per això, necessito fer aquest petit gran pas per a la meva carrera. Tinc intenció de seguir estudiant més idiomes, fins que el meu cap digui prou.

Aquest matí m'he llevat de bon humor. Ara que ja tinc els bitllets sento que començo a lligar caps. Malgrat que deixo moltíssimes coses que estimo, espero que el dia a dia en aquesta ciutat m'ajudi a ser més disciplinada, a ser una persona més preparada, més madura, a ordenar les idees, fins i tot a dominar la passió que em mou per dins i que a vegades no em deixa veure amb claredat. Tastar un xic d'aquest caràcter britànic no m'anirà gens malament; veurem com és la passió britànica. El que sé de moment, és que estaré a zona 2, hi ha 6 zones a Londres, la zona 1 és el centre, per tant estaré molt bé. Tindré una habitació per mi sola i amb wifi. També sé que a la casa hi ha un gat i que per anar al seu espai, caseta...ha de passar per una de les habitacions. He demanat que sigui la meva. Espero que algun dia es quedi a dormir.


Vull estar a prop vostre. He pensat que el meu bloc serà un espècie de diari a on hi explicaré tot el que em vagi passant per aquells móns de Déu. Escriure em va molt bé, m'agrada. És una manera que tinc de curar-me, és la part alta de la ciutat des d'on es contempla tot. Si voleu estar a prop meu, això és casa vostra, estaré darrere les paraules, estaré darrere d'Això és cosa meva.

2 comentaris:

  1. ja volem que sigui 23 per continuar llegint! Els viatges sempre donen per molt, així que aprofita per apendre i donar-li canya al bloc!

    ResponElimina
  2. Això és el que faré!!! fotre-li canya!!!

    ResponElimina